Albert Hofmann va ser el químic suís que el 1938 va sintetitzar, ingerir i experimentar els efectes psicotròpics del LSD per primera vegada. Aquesta substància es va fer molt popular a finals dels seixanta, en plena època psicodèlica, i era habitual que molts músics la consumissin en els seus processos creatius. 

‘Purple Haze’ sembla que és un dels temes creats a partir d’un d’aquests viatges al·lucinògens a bord d’una dosi d’LSD. Jimi Hendrix va explicar que el va escriure el Nadal de 1966 després de ‘somiar’ que caminava sota el mar mentre una boirina de color porpra el rodejava, l’embolcallava i, finalment, el feia perdre’s entre la foscor del fons marí fins que apareixia Déu i el salvava de la mort. Aquesta experiència, juntament amb una història que dies abans havia llegit en un diari sobre la mestressa d’un bar que havia posat LSD al cafè d’un client i l’havia tingut captiu uns dies al seu apartament, haurien estat l’espurna que encendria la cançó. 

Uns anys més tard, l’estiu de 1970, Hendrix va obrir un estudi de gravació al barri novaiorquès de Greenwich Village i que va batejar com a Electric Lady. Una de les sales la va equipar amb una taula de so de color porpra, fet que ràpidament va fer quallar que se la conegués com la sala ‘Purple Haze’. Hendrix però no va poder aprofitar massa aquestes instal·lacions, ja que poc després de la seva inauguració, el 18 de setembre d’aquell mateix any, va morir a Londres ofegat en el seu propi vòmit després d’una intoxicació de barbitúrics. Faltaven tan sols dos mesos per al seu vint-i-vuitè aniversari i el guitarrista esquerrà més gran de tots els temps s’incorporava així al lúgubre Club dels 27.