NOBODY KNOWS YOU WHEN YOU’RE DOWN AND OUT
Eric Clapton
Es produeix el Crack de Nova York (1929)
Nobody Knows You When You’re Down and Out és un tema compost per Jimmy Cox el 1923 com un estàndard de blues amb compassos de temps moderat amb influències de ragtime. Escrit en ple apogeu d’un període de bonança i prosperitat econòmica, explica la història d’un home enriquit durant els primers anys de la Llei Seca i tracta sobre com d’efímeres són les riqueses materials i les amistats que sorgeixen de forma interessada al seu voltant. La cançó va tenir certa repercussió en aquells primers anys de la dècada però no va ser fins sis anys més tard, quan Bessie Smith el va versionar, que es va convertir en una peça tremendament popular. Smith va llançar el tema el 13 de setembre de 1929 i, com si els seus versos relatessin una dramàtica profecia, unes setmanes més tard la borsa de Nova York registrava la major caiguda del mercat de valors ocorreguda als Estats Units.
Aquell 24 d’octubre, que ha passat a la història com el Dijous Negre, els actius que circulaven a Wall Street es van desplomar encetant sis dies de abruptes baixades del preu de les accions. En només un dia, gairebé tretze milions d’accions van canviar de mans i al vespre d’aquella fatídica jornada, una desena de financers s’havien suïcidat, alguns d’ells llançant-se al buit des de gratacels de la ciutat. El crack del 1929, que és com es coneix aquesta catastròfica caiguda del mercat financer americà, va donar pas a la Gran Depressió que va assolar el país la dècada següent.
En aquest context, la lletra de Nobody Knows You When You’re Down and Out que Bessie Smith recuperava en la seva interpretació del tema de Cox es va convertir en gairebé un relat de la situació en què es van trobar milers de ciutadans. Aquest fet va contribuir sense dubte a la popularitat del tema. Però també ho va fer el nou plantejament que li va donar a l’incorporar-hi un acompanyament instrumental i una petita secció de trompeta. La versió de l’emperadriu del Blues va tenir tant èxit que molts músics van començar a incloure-la en els seus repertoris. Des de l’orquestra de Count Basie, a Sam Cooke, passant per Nina Simone, el tema ha estat adaptat per diferents artistes i en diferents estils.
Però de totes les versions fetes fins avui d’aquesta cançó, una de les més destacades és la que va enregistrar Eric Clapton el 1970 amb la seva banda Derek and the Dominos. Clapton havia descobert el tema a principis dels seixanta mentre de dia estudiava art a Londres i als vespres es passava hores practicant la tècnica del fingerpicking acústic imitant els músics de blues i folk del sud dels Estats Units. Nobody Knows You When You’re Down and Out va ser una de les primeres peces que va aprendre a tocar amb aquell estil, la qual cosa va fer que per a ell sempre fos una cançó molt especial. Per això, quan deu anys més tard en plena gravació de Layla and Other Assorted Love Songs el guitarrista Duane Allman -que ja havia enregistrat el tema un temps abans amb el seu germà Gregg- es va incorporar a les sessions d’estudi, Clapton va tenir clar que havien de tocar-la plegats.
La cançó es va convertir en una peça imprescindible dels directes de la banda. I quan el 1992 Eric Clapton va preparar el concert de la sèrie MTV Unplugged va recuperar-la en una versió acústica que va retornar al guitarrista als inicis de la seva carrera artística quan, sent un adolescent aprenia a fer sonar alhora ritme i melodia amb les cordes de la guitarra.