LILI MARLEEN

Marlene Dietrich

S'obre el front oriental de la Primera Guerra Mundial (1914)

Poques setmanes després de l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo, l’Imperi Austrohongarès, aliat de l’Imperi Alemany, va envair Sèrbia. L’imperi Rus, que feia costat a aquest territori va sortir en la seva defensa i va declarar la guerra als altres dos imperis, obrint així el 12 d’agost de 1914 el front oriental de la Primera Guerra Mundial. L’extens territori que abastava aquesta àrea va desencadenar una guerra més dinàmica, lluny de la guerra de trinxeres que es va desenvolupar a l’oest d’Europa. Durant els tres anys i mig que va durar la guerra en aquest front, Guillem II, qui seria el darrer Kaiser de l’Imperi Alemany i el darrer rei de Prússia, va enviar prop de 800.000 soldats del seu exèrcit a combatre contra els russos. Un d’aquests reclutes va ser Hans Leip, un mestre d’escola d’Hamburg que, entre combat i combat, es dedicava a escriure poemes, sense saber que una d’aquelles composicions es convertiria en una de les cançons més populars de la guerra que 25 anys més tard tornaria a devastar Europa: Lili Marleen.

Leip va escriure aquells versos recordant la seva xicota Lilí, filla d’un botiguer de la seva ciutat natal i en ells descrivia com s’acomiadava d’ella sota un fanal davant la caserna. Per a la segona part del nom de la noia diuen que es va inspirar en una jove infermera que va conèixer mentre feia guàrdia. El poema es va publicar el 1937 com Das Lied eines jungen Soldat auf der Wachter (La cançó d’un jove sentinella) i no va ser fins al cap d’un any que el compositor Norbert Schultze va musicar aquells versos i va retitular la peça com Das Mädchen Unter der Laterne (La noia sota el fanal).

A finals de 1939 Schultze va animar l’actriu i cantant Lale Andersen, amb qui llavors tenia una relació amorosa, a gravar el tema a finals de 1939. El vinil de Lili Marleen, que es com es va començar a conèixer la cançó llavors, es va distribuir en algunes capitals europees i quan l’abril de 1941 els alemanys van ocupar Belgrad, uns soldats va trobar-ne una còpia en una botiga i van fer-la sonar a través de les ones de l’emissora militar, dedicant-la als companys destinats al Nord d’Àfrica. A Edwin Rommel, el mariscal que comandava aquest destacament que donava suport a les forces italianes, li va agradar molt el tema i va demanar que s’inclogués habitualment en les emissions radiofòniques. La cançó va tenir molt d’èxit entre els soldats i ben aviat van començar a arribar peticions des de tots els fronts per a que s’emetés una i una altra vegada. fins que finalment es va convertir en el tema que sonava cada dia a les 21:57 com a tancament de la programació. Però Lili Marleen no només es va fer famosa entre les files de l’exèrcit nazi, sinó que va arribar també a les files aliades, de manera que es va acabar convertint en una melodia adoptada per tots dos fronts. 

En aquells anys el tema es va fer molt conegut va ser traduïda a un gran nombre d’idiomes. La cantant britànica Vera Lynn, que durant la guerra va ser una de les destacades artistes actives en va popularitzar l’adaptació en anglès sobre la traducció del compositor Tommie Connor. Però la versió que més fortuna va fer és sense dubte la que va gravar Marlene Dietrich i que es a convertir en un dels temes clàssics del seu repertori. La cançó va quedar tan associada a la seva persona que quan el 1981 Rainer Werner Fassbinder va decidir portar al cinema la vida de la cantant, no va tenir cap dubte a titular la pel·lícula Lili Marleen.