LA CHICA DE AYER

Nacha Pop

Mor el dictador argentí Jorge Rafael Videla (2013)

La Chica de Ayer és un dels temes més emblemàtics de la música espanyola de la dècada dels vuitanta i especialment de La Movida Madrileña. De fet, Nacha Pop va ser un dels grups que el maig de 1981 va participar en el Concierto de Primavera que van organitzar els alumnes de la facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid i que es considera com el moment clau d’aquest corrent. A aquest festival de més de 8 hores de música hi van assistir més de 15.000 persones.

Escrita per Antonio Vega el 1977 a la platja de Malvarrosa mentre gaudia d’un permís del servei militar que estava fent a València, La chica de Ayer es va publicar el 1980 al disc de títol homònim que el compositor madrileny va gravar amb Nacha Pop, el grup que va formar amb el seu cosí Nacho García Vega, Carlos Villalta (Carlos Brooking) y Antonio Martín Caruana (Ñete). La cançó descriu la sensació de ressaca permanent i de deriva existencial d’un jove que recorda una noia que va conèixer la nit anterior a El Penta, un dels bars de referència de La Movida. Vega no va revelar mai la identitat de la jove, però recentment se l’ha pogut identificar com Maite Echanojáuregui, una noia de Bilbao que llavors tenia 17 anys i amb qui l’autor va tenir una breu relació en aquella època.

Convertit en tot un clàssic, el tema ha anat sonant al llarg de les dècades i ha format part de la banda sonora de diferents generacions del país. Però el setembre de 2009 es va convertir en focus d’una pol·lèmica per plagi de la qual l’autor de La Chica de Ayer no es va poder defensar, ja que va morir d’un càncer de pulmó el maig d’aquell mateix any. La llebre la va aixecar Vicente Fabuel, un col·leccionista de discs i crític musical a l’escoltar per primer cop La Caza del Bisonte una cançó interpretada el 1976 pel cantautor argentí Piero sobre un tema que havia gravat un any abans l’italià Gianni Morandi. Només sentir-la va identificar ràpidament part de la melodia i d’alguns versos del tema de Nacha Pop qualificant-lo d’una evident “semblança raonable”.

Conegut pel seu activisme i el seu posicionament en el moviment de la cançó protesta, Piero va ser un cantautor bastant popular durant la dècada dels seixanta. Nascut a Itàlia però criat a l’Argentina, on es va traslladar amb la seva família quan tot just tenia tres anys, els seus temes van convertir-se en himnes de la lluita social que es revoltava contra la violència de l’Estat, la persecució política i els règims militars, elements que en aquells anys dominaven la realitat del país. El 1976, amb l’arribada al poder de Jorge Rafael Videla en una nova forma de dictadura encara més repressiva, la pressió contra la seva persona i la seva obra es va agreujar i molts dels seus discs van ser prohibits i fins i tot cremats. 

Aquesta situació extrema va obligar Piero a desmarcar-se una mica de la cançó protesta i explorar nous gèneres musicals i és en aquest nou registre que va gravar Y mi gente dónde va, el disc on s’inclou La Caza del Bisonte. L’àlbum no va arribar a Espanya fins el 1980, data en què Antonio Vega va entrar a l’estudi per gravar el primer disc de Nacha Pop amb La Chica de Ayer com un dels seus temes principals. Si ho va fer havent escoltat i havent-se deixat endur per La Caza del Bisonte de Piero és un secret que el músic madrileny es va endur a la tomba.