IN THE MOOD
Glenn Miller
Mor el matemàtic Alan Turing (1954)
El nom d’Alan Turing ha quedat associat a Enigma, la màquina d’encriptació creada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i que aquest matemàtic va intentar desxifrar des de Bletchley Park. Turing va ser convocat a la seu del Servei Britànic de Desxifratge el setembre de 1939, just un dia després de la declaració de la guerra d’Alemanya a la Gran Bretanya. Allà va liderar un equip que, a través d’equacions i càlculs, va trobar pautes en els missatges enviats des d’Enigma, a partir dels quals van poder detectar una petita part del seu funcionament. Però finalment Turing va arribar a la conclusió que l’única manera de lluitar contra una màquina era fer-ho a través d’una altra màquina, premisa que va dur-lo a construir Bombe, l’enginy que es dedicava a buscar els rotors de l’aparell alemany, implementant una cadena de deduccions lògiques per a cada combinació possible. Segons alguns historiadors, les aportacions de Turing en aquest àmbit van ser determinants per a escurçar la guerra, salvant així prop de 14 milions de vides.
Però més enllà de ser considerat un dels pares de la informàtica per aquests treballs, Turing va ser també un innovador musical. I és que el 1951 va construir la màquina que va realitzar el que es considera la primera gravació musical generada per una computadora. Així ho van revelar el 2016 un grup de recerca de la universitat neozelandesa de Canterbury i que va aconseguir restaurar l’enregistrament dels sons creats per aquest invent. Fins a aquell moment, no s’havia parat atenció al treball pioner realitzat per Turing un cop acabada la Segona Guerra Mundial, però un cop analitzat revela que la transformació que va fer de la computadora en un instrument musical situa l’aparell que va crear com una precursora dels sintetitzadors i de tots els aparells que avui fan possible la música electrònica.
L’enregistrament va realitzar-se per una unitat de transmissió externa de la BBC al Laboratori de Màquines de Computació de Manchester en una màquina que ocupava pràcticament tota la planta baixa de les instal·lacions i s’hi van generar tres melodies: l’himne nacional britànic God Save the King; la cançó infantil Baa, Baa Black Sheep; i el clàssic swing de Glenn Miller, In the Mood. Però quan l’equip de recerca va examinar el disc d’acetat de 12 polsades que contenia la música, va descobrir que l’àudio estava distorsionat. Els investigadors van apuntar que les freqüències de la gravació no eren del tot precises i en el millor dels casos només proporcionaven una impressió aproximada de com sonava la computadora. Amb una feina molt acurada per ajustar la velocitat de l’àudio, compensar alguns balancejos i filtrar alguns sorolls que embrutaven la gravació, van aconseguir restaurar-lo i escoltar per primer cop el veritable so de la computadora musical de Turing.
L’enregistrament restaurat de la música generada per la màquina conté fragments curts de les melodies reproduïdes amb alguns sons semblants a gaites electròniques. També deixa constància d’alguns problemes tècnics i quan en un moment de la gravació de In the Mood la música s’atura, se sent la veu d’algú que comenta bromejant a tomb del títol de la cançó: “obviament, la màquina no està d’humor”. No sabem per què Turing va triar aquell tema que Glen Miller havia gravat el 1939 amb la seva orquestra i que un parell d’anys més tard es popularitzaria gràcies a la seva inclusió a la pel·lícula Sun Valley Serenade. Però seleccionant-la per a que fos interpretada per la seva màquina la va convertir en una de les tres primeres cançons generades digitalment de la història.