GRAVITY
John Mayer
Newton publica 'Principis matemàtics de la filosofia natural' (1687)
Any 1666. La peste ha arribat a Anglaterra i ha fet tancar el campus de Cambridge. Estudiants, professors i investigadors són enviats a casa per protegir-los de l’epidèma. Entre ells, hi ha un jove Isaac Newton que se’n torna a la residència familiar de Woolsthorpe, on s’hi passarà dos anys continuant els seus projectes matemàtics. Una tarda, assegut a l’ombra d’un pomer del jardí abstret en el seus pensaments, una poma cau de l’arbre i s’estampa sobre el seu cap. I com si fos un senyal, aquest petit accident li planteja una idea que amb el temps acabarà desembocant en la teoria que explicarà el comportament del món i l’Univers: la gravetat.
Tot i que la veracitat de l’escena de la poma no està demostrada, aquesta s’ha convertit en una de les anècdotes científiques més populars i al llarg dels segles ha servit com a referent gràfic per introduir l’explicació de la Llei de la Gravitació Universal i que Newton va recollir a Principis Matemàtics de la Filosofia Natural. Aquesta obra va marcar un punt d’inflexió en la història de la ciència i va convertir Isaac Newton en un dels científics més grans que mai han existit.
En paral·lel a l’explicació científica que va donar Newton de per què els cossos se senten atrets per La Terra, al voltant d’aquest concepte s’han desenvolupat també idees en un pla més filosòfic. En aquest context, la gravetat sovint s’ha percebut com un un element que ens recorda la imfimitat humana respecte les lleis de l’Univers. I aquesta és precisament la sensació que explica que va tenir el músic americà John Mayer quan va escriure un dels seus temes més populars i que després d’una inconfusible intro de blues arrenca amb un “Gravity it’s working against me” (la gravetat està funcionant contra mi). La va escriure l’estiu de 2005 a Los Angeles, on s’havia traslladat per compondre cançons per al nou treball que preparava. I un matí, mentre l’aigua de la dutxa queia sobre el seu cos, aquesta frase li va venir al cap com una revel·lació.
Mayer va explicar en una entrevista que Gravity era la cançó que sempre havia volgut escriure. Ho havia intentat un parell d’anys abans amb Come Back to Bed però no havia quedat satisfet del tot amb el resultat. Així que va seguir treballant-hi fins que va trobar el que realment estava buscant: un tema que, amb una gran dosi de sensualitat i uns riffs molt potents, conjuga l’essència del blues. L’aportació d’Alicia Keys posant la veu als cors finals, li va donar el tancament perfecte a una cançó rodona que va marcar un punt d’inflexió en la carrera d’aquest guitarrista.
La va publicar per primer cop a Try!, l’àlbum que va editar el 2005 amb el baixista Pino Palladino i el bateria Steve Jordan. Però la va incloure també a Continuum, el seu tercer treball d’estudi i que va llançar l’any següent. Aquest disc marcar un canvi musical en l’estil d’aquest virtuós músic de Connecticut. Des que amb 13 anys va quedar fascinat per la interpretació del Johnny B. Goode de Michael J. Fox a Back to the Future, John Mayer es va obsessionar amb tocar la guitarra i fer-ho d’una forma excel·lent. I tot i que és cert que en els seus primers treballs va apostar per cançons comercials més properes al pop, l’edició de Continuum, amb temes com Gravity, el van consolidar com un dels millors guitarristes de blues de la seva generació.