ENGLISHMAN IN NEW YORK
Sting
Mor l'escriptor Quentin Crisp (1999)
Nascut com Denis Charles Pratt però conegut per tothom pel seu nom artístic, Quentin Crisp va ser un excèntric escriptor britànic que la dècada dels trenta va desafiar les modes i les convencions exhibint el seu caràcter desacomplexadament efeminat. Amb el seu humor agut i el seu ingeni perspicaç, amb el temps Crisp es va convertir en tota una icona gai que als anys setanta, coincidint amb la publicació de les seves memòries, va atraure l’interès d’un públic més ampli.
Sota el provocador títol The Naked Civil Servant (El funcionario desnudo en la seva edició en castellà), Quentin Crisp presentava amb la gràcia inimitable que el caracteritzava, un relat agredolç i enginyós de la seva vida just un any després de la despenalització de l’homosexualitat al Regne Unit. El llibre i l’exitosa adaptació cinematogràfica que se’n va fer posteriorment, va contribuir enormement a la fama de Crisp. Les entrades de les obres que representava a Londres s’esgotaven a cada funció i aquesta bona acollida el va animar a presentar els seus espectacles a Nova York, una ciutat que el va acollir amb els braços oberts i on finalment va decidir instal·lar-se.
A finals de 1986 Quentin Crisp va rebre al seu apartament de Manhattan la visita d’un altre artista britànic: Sting. L’ex líder de The Police feia un parell d’anys que havia encetat la seva carrera en solitari i estava treballant ja en nou material per al seu proper treball discogràfic. Durant el sopar que van compartir aquell vespre, Crisp va compartir amb el músic com havia estat de complicada la vida d’un home homosexual com ell en la Gran Bretanya homofòbica de la primera meitat del S.XX. Sting va quedar tan fascinat pel relat d’aquella experiència i l’enfoc que el seu amfitrió havia sabut donar-li que va decidir escriure-li una cançó. La va titular Englisman in New York i en ella, contraposant els estereotips de la vida britànica i americana, ressaltava la tenacitat de Crisp en la reivindicació de la seva personalitat per sobre dels convencionalismes. I ho feia posant l’èmfasi en una frase que resumia la màxima que va guiar Quentin Crisp al llarg dels anys: be youself no matter what they say (sigues tu mateix sense importar què diguin els altres).
Per a aquesta cançó, que un any més tard es convertiria en un dels temes més exitosos de Nothing Like The Sun, Sting va voler fer una barreja eclèctica de música per transmetre la gran varietat de sons que es poden sentir als carrers de Nova York. Violins, clavicèmbals barrocs, acords de reggae i melodies de jazz conviuen a Englishman in New York acompanyant la veu del cantant britànic en un intent de transmetre la percepció que té algú que camina pels carrers de The Big Apple i que mentre passa per diferents punts de la ciutat va trobant-se aquestes pinzellades musicals.
Aquesta mateixa atmosfera en què es desenvolupa la cançó és la que va voler recrear el cineasta David Fincher en el videoclip que li van encarregar del tema. El resultat, una peça en blanc i negre que segueix a Sting recorrent els carrers novaiorquesos nevats i en la qual s’hi van alternant imatges d’un ancià Quentin Crisp a punt d’entrar en la vuitantena. La difusió d’aquest videoclip va contribuir al reconeixement mundial d’aquest autor i quedaria en el record com un homenatge a la seva figura. La mort el sorprendre a Manchester el 21 de novembre de 1999, la vigília d’una reedició nacional del seu espectacle de monòlegs “Una nit amb Quentin Crispin”. El seu cos va ser cremat un parell de dies més tard en una cerimònia molt discreta i les seves cendres es van portar a Nova York per ser escampades sobre Manhattan.