CHAN CHAN
Buena Vista Social Club
Neix el director de cinema Wim Wenders (1945)
A finals de la dècada dels trenta, en un dels barris més poblats de la ciutat cubana de Marianao va obrir el Buena Vista Social Club, un club social molt popular d’aquest municipi situat al costat de L’Havana. Estava ubicat en el local d’un antiga Sociedad de Color, una mena de cofradies sorgides en una època en què la discriminació contra els afrocubans estava totalment institucionalitzada a l’illa i on es classificaven els seus membres segons la seva ètnia. Durant la primera meitat del S.XX, la societat cubana s’organitzava al voltant d’aquestes entitats socials en funció de l’activitat que s’hi desenvolupava. N’hi havia de fumadors, de jugadors de cartes, d’esportistes i fins i tot de persones amb mascotes. La de Buena Vista era un punt de reunió de músics i amb els anys va ser molt reconegut també pels balls que s’hi practicaven. El club va tenir molta anomenada durant els anys quaranta i cinquanta però amb l’arribada de la Revolució el 1959, a l’igual que molts altres centres socials i culturals, va ser abolit per donar pas a un nou tipus de societats racialment integrades.
Cinquanta anys després del seu tancament, el músic cubà Juan de Marcos González i el guitarrista Ry Cooder van recuperar el nom d’aquell històric centre per batejar una agrupació de músics de l’illa que es van reunir per fer una gravació de temes tradicionals. Alguns d’ells havien format part del Buena Vista Social Club i n’havien estat autèntiques llegendes, però amb el pas dels anys havien estat oblidats. El reagrupament de tots ells en aquest projecte liderat per González y Cooder quan ja tots ells tenien entre setanta i vuitanta anys, va significar el ressorgiment de l’interès internacional per la música cubana i el seu descobriment per part de moltes generacions de joves d’arreu del món gràcies al disc que van enregistrar en un concert en directe i a la pel·lícula que en va rodar el director alemany de cinema Wim Wenders.
A Wenders li va fascinar la història d’aquell grup de músics i va decidir recollir-la en un documental. La cinta registra l’arribada a Cuba de Cooder i el moment en què es reuneix amb el cantant Ibrahim Ferrer i la resta de músics per enregistrar l’àlbum en un singular document audiovisual que, al ritme de les cançons que interpreten els músics, rastreja també les seves vides a L’Havana. La pel·lícula de Wenders va ser molt aclamada per la crítica i va rebre diferents reconeixements, entre ells una nominació a l’Oscar com a millor documental.
Arran de l’èxit de l’àlbum i del film de Wenders, molts d’aquells músics van viure un rellançament de la seva carrera, amb la gravació de discs en solitari i la col·laboració amb diverses estrelles internacionals. A partir d’aquell moment també, el nom de Buena Vista Social Club es va convertir en un terme que abastava aquest tipus de presentacions, així com en l’etiqueta per designar l’edat d’or de la música cubana desenvolupada entre els anys trenta i cinquanta.
Entre la selecció musical de temes que es van triar per a aquella gravació hi hia Chan Chan, una cançó composta pel cantant cubà Compay Segundo el 1984 i que va ser escollida com a primera pista del disc, on la interpreta acompanyat d’Eliades Ochoa i Ibrahim Ferrer. En una de les moltes entrevistes que va donar durant la promoció de l’àlbum, Segundo va explicar que la va escriure a partir d’un conte que havia sentit explicar de petit sobre Juanica i Chan Chan, una parella que es construïa casa seva amb sorra de la platja. I se sorprenia que aquells versos escrits a partir d’un relat infantil local, gràcies a Buena Vista Social Club ara fossin cantats a tot el món.