BORN ALONE

Wilco

Neix la poetessa Emily Dickinson (1830)

El procés creatiu sovint és un camí amb tantes bifurcacions com artistes el recorren. Per això no és estrany que, de vegades, de mecanismes aleatoris en puguin sortir resultats sorprenents. És el cas de la fòrmula que el líder de Wilco va fer servir per compondre la lletra de Born Alone, d’un dels temes referents d’aquesta formació de rock alternatiu formada a mitjans dels noranta a Chicago. Els riffs i la melodia i la progressió dels acords se li van ocórrer durant unes vacances a Mèxic, on havia anat a passar el cap d’any. Pensant que allò podia servir-li més endavant, va gravar aquells fragments al mòbil i uns mesos més tard, mentre preparava nous temes per al nou disc de la banda a la seva casa de Michigan va recuperar aquell material. Aquella música era una bona base però calia posar-li lletra i, sense una temàtica clara sobre la qual escriure, va anar a buscar ajuda entre els clàssics. 

Tweedy va acostar-se a la llibreria, va agafar un recull de poesia americana i fullejant les pàgines del volum que tenia entre mans va anar a parar a una secció de poemes d’Emily Dickinson. Els versos apassionats d’aquesta autora que va destacar com una de les plomes referents de mitjans del S.XIX van captar la seva atenció. Però en comptes de llegir-los a consciència es va dedicar a fer una selecció de paraules que que per algun motiu li van semblar atractives. Quan ja en tenia una bona pila d’anotades, va fixar-se bé en cadascuna d’elles i es va submergir en l’exercici d’intentar escriure un poema mirant de lligar-ne tantes com pogués. Poc a poc, aquella col·lecció al·leatòria de substantius, verbs i adjectius van anar formant versos. I amb alguns ajustos per fer-los encaixar en la mètrica de la melodia que ja tenia força clara al cap, va tancar la lletra definitiva de Born Alone. 

Quan Jeff Tweedy va presentar la cançó a la resta de la banda i la van començar a tocar amb les guitarres acústiques, van sorgir algunes aportacions de la resta de músics que van acabar de configurar la cançó tal i com es va enregistrar finalment. En una entrevista, Tweedy va confessar que, a l’interpretar-la durant la sessió de gravació, la frase final “I was born to die alone” (vaig néixer per morir tot sol) li va semblar que era una de les coses més terribles que es podien cantar però que alhora també contenia un missatge desafiant. Aquesta ambigüitat en la lletra li va semblar fascinant i va considerar que es mereixia anar acompanyada d’algun element que la destaqués. Així que va proposar acabar Born Alone fent servir un recurs musical per buscar el mateix efecte. I per fer-ho van recórrer al que es coneix com el to de Shepard, una il·lusió auditiva creada pel científic cognitiu Roger Shepard i que a partir d’un so complex generat electrònicament, crea una escala musical que aconsegueix enganyar el cervell, fent-li creure que està pujant i baixant contínuament quan en realitat no ho està fent. Aquest és un recurs utilitzat per alguns cineastes en les seves bandes sonores (Christopher Nolan n’és un) i que Pink Floyd ja va utilitzar a principis dels setanta a Echoes, quan en els últims segons del tema es pot escoltar una escala de Shepard barrejada per crear l’efecte d’un ascens continu emergint i esvaint-se entre els sons de la guitarra de David Gilmour.