BETTE DAVIS EYES
Kim Carnes
S'estrena la pel·lícula 'L'estranya passatgera' (1942)
Una habitació en penombra amb un gran finestral obert des d’on es veuen els arbres d’un jardí. A la dreta, Paul Henreid elegantment vestit. Davant seu, mig plorosa, Bette Davis amb els cabells perfectament recollits. Ella se li acosta i li ofereix un cigarret de la capsa que agafa d’una taula auxiliar situada a l’esquerra de l’escena. Ell n’agafa dos i els encén alhora. Immediatament després, se’n treu un de la boca i li dona a ella que, sense deixar de mirar-lo als ulls, fa una pipada. El fum espès de tots dos es creua instants després tancant així una de les escenes més icòniques de L’estranya passatgera (Now Voyager en el seu títol original en anglès).
L’actuació de Bette Davis en aquesta pel·lícula dirigida per Irving Rapper el 1942 va comptar amb l’elogi unànim de la crítica i li va suposar una nominació a l’Oscar en la categoria de millor actriu. El paper de la filla neuròtica i no desitjada d’una mare dominant d’avançada edat que interpreta Davis en aquesta cinta li va arribar a l’equador de la seva carrera artística, sent ja tota una estrella consolidada. Bette Davis tenia una personalitat molt forta que alguns qualificaven de mal caràcter i lluny del glamour que buscaven les seves rivals de Hollywood, ella gaudia posant-se a la pell de personatges complicats que les altres rebutjaven.
Però a banda del magnetisme que desprenia a través de la gran pantalla, Bette Davis sempre serà recordada per un tret de la seva fisonomia: uns ulls penetrants i lleugerament desorbitats. I va ser fixant-se en aquesta mirada tan característica que li conferien aquells ulls en les escenes de L’estranya passatgera, que el 1975 la cantant americana Jackie DeShannon va decidir dedicar-li una cançó que va tenir clar que s’havia de titular Bette Davis Eyes (Els ulls de Bette Davis). Amb l’ajuda de la compositora Donna Weiss, DeShannon va escriure una lletra on es feia la descripció d’una noia comparant atributs físics i maneres de ser de diferents actrius, com els cabells daurats de Jean Harlow, l’aire tímid de Greta Garbo i… els ulls de Bette Davis. Però davant la poca repercussió que va tenir el tema, al cap d’uns anys DeShannon va decidir mirar de donar-li una nova oportunitat a la seva composició i va enviar la peça a Kim Carnes proposant-li que en fes una nova adaptació. Aquesta cantant californiana de veu ronca va reinterpretar la peça amb la seva banda i els consells del llegendari productor Val Garay i entre tots van convertir Bette Davis Eyes en un autèntic èxit comercial.
La versió de Kim Carnes va arribar a les primeres posicions de les llistes americanes i durant tot aquell any va sonar a tothora a les principals emissores de ràdio. Quan la popularitat del tema va arribar a orelles de Bette Davis, que llavors superava ja la setantena, l’actriu va escriure cartes a Carnes, DeShannon i Weiss per donar-los les gràcies per haver-li dedicat una cançó. I quan l’any següent el tema es va endur el Grammy a la cançó de l’any, expliquen de Davis va els enviar un ram de roses a cadascuna d’elles com a mostra de reafirmament del seu agraïment.