L’hivern de 1979, Berton Averre i Dough Fieger estaven en plena composició del que seria el seu single de debut amb The Knack. Treballaven sobre la base d’un riff que havia compost Averre feia temps i que a Fieger li havia encantat, però no acabaven de trobar la inspiració que els ajudés a convertir aquella frase rítmica en una cançó. 

De cop però aquella situació es va desencallar. Va ser quan Fieger va entrar en una botiga de roba de Los Ángeles i es va fixar en la dependenta que el va atendre. Era bastant més jove que ell però se’n va enamorar a l’instant. Durant dies va estar buscant qualsevol excusa per entrar en aquell comerç i tornar-la a veure. Amb el temps va saber que es deia Sharona Alperin i que ja tenia xicot, però això no va impedir que Fieger es decidís a concentrar tot els seus esforços en intentar seduir-la. En un primer moment no va aconseguir-ho, però sí que van establir certa relació i, de tant en tant, ella s’acostava als assajos de la banda.

El músic no es treia del cap ni la noia ni aquell riff  i ben aviat va entendre el missatge: havia d’unir-los en una cançó. Així que una tarda The Knack es van tancar a l’estudi per treballar l’estructura i la melodia del que seria el seu pirmer single i que no es podria dir de cap altra manera que My Sharona.

La jove dependenta no tenia ni idea que el grup havia compost una cançó amb el seu nom però no trigaria gaire a descobrir-ho. Un dia que va anar a visitar-los al local d’assaig, els músics va decidir tocar-la en primícia per a ella. Sharona Alperin va quedar tan impressionada que finalment va cedir al flirteig de Fieger i va acabar convertint-se en la seva xicota. I quan uns mesos més tard la banda va editar el tema, fins i tot va accedir a retratar-se per a la foto de portada sostenint l’àlbum Get The Knack on s’havia inclòs la cançó uns mesos abans.

Quinze anys més tard, Quentin Tarantino estava treballant en la banda sonora de Pulp Fiction. El director tenia pensat fer servir My Sharona per a l’escena en què Marsellus Wallace és vexat per dos psicòpates. Però quan va voler incorporar-la, es va trobar amb què Ben Stiller també havia demanat el drets del tema per a Reallity Bites. Davant la dicotomia que aquella cançó acabés posant la música al dur i angoixant passatge del soterrani de la casa d’empenyorament o a l’alegre escena de quatre joves ballant en una benzinera, Fieger no va tenir cap dubte. Així que Tarantino va haver de buscar un tema substitut. L’escollit va ser Comanche, una cancó de The Revels que per sempre més ha quedat associat a aquest angoixant moment de la pel·lícula.