ORDINARY LOVE
U2
Neix Nelson Mandela (1918)
Després d’una vida dedicada a combatre l’Apartheid, de la qual es va passar 27 anys empresonat, Nelson Mandela es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica. El seu nomenament va suposar una revolució al seu país, que durant dècades havia estat governat seguint les lleis d’aquest sistema de segregació racial. Però també la culminació de la seva persona com una de les figures universals claus de la lluita per les llibertats i la reconciliació entre races, un fet pel qual el 1993 va rebre el Premi Nobel de la Pau. Dos anys més tard, Madiba (que és el nom amb què se’l coneixia carinyosament) publicava Un llarg camí cap a la llibertat, el llibre autobiogràfic on repassava la seva vida i el seu llegat. Basant-se en aquestes memòries, el britànic Justin Chadwick va rodar el 2013 el biòpic Mandela: Long Walk to Freedom protagonitzat per Idris Elba en el paper de Nelson Mandela i Naomi Harris interpretant a la seva dona Winnie. Per a la banda sonora, el productor Harvey Weinstein va demanar a U2 el tema principal de la pel·lícula.
Bono i la seva banda es van sentir molt honorats de rebre l’encàrrec de fer una cançó per a un personatge a qui admiraven tant. Així que ràpidament van posar-se a treballar-hi i, en unes setmanes tenien llesta Ordinary Love. Des que el 2009 havien llançat No Line on the Horizon, el grup irlandès no havia publicat cap nou material, així que aquest senzill va ser rebut amb molt d’interès per tots els seguidors d’U2. El tema va tenir molt bona acollida també per part de la crítica i, a més de guanyar el Globus d’Or a la millor cançó original d’aquell any, va estar nominada als Oscars en aquesta mateixa categoria.
Bono ha explicat que escriure la lletra va ser la part més complicada del projecte, ja que volia desmarcar-se de l’estil que havia fet servir en l’homenatge que anys enrere havia fet a Martin Luther King amb Pride (in the Name of Love). Quan va tenir l’oportunitat de llegir les cartes que Mandela havia escrit a la seva dona Winnie des de la presó va tenir clar que aquest era el camí que havia de seguir per composar els versos perfectes per a la cançó. I és que amb aquesta lectura el líder de U2 va entendre que per a Mandela l’únic espai on els seus enemics van aconseguir que se sentís perdedor en el conflicte va ser en el seu matrimoni. No s’havia vist capaç de fer que funcionés i aquesta història d’amor és la que Bono va entendre que quedava ben recollida al film i que per tant havia de ser la protagonista de la cançó.
La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto el setembre d’aquell mateix any i, a partir d’aquella data se’n van fer diverses presentacions als diferents mercats internacionals. De totes elles, la més especial va ser la que es va dur a terme a Londres el 5 de desembre de 2013, ja que mentre es projectava el film, es va anunciar la mort de Mandela. A l’estrena hi havia dues de les seves filles, així com el príncep Guillem i la seva dona i part de l’equip de la pel·lícula. A l’acabar la projecció, el productor i Idris Elba van pujar a l’escenari per informar als espectadors de la trista notícia i demanar un minut de silenci en record seu. Ordinary Love, quedaria així per a la posteritat com el darrer homenatge musical en vida que es va fer a Madiba.