L’empoderament femení i, en general, la reivindicació del paper de la dona en les seves diferents vessants, és un element constant en moltes cançons de Madonna. Express Yourself n’és un dels seus màxims exponents. 

Editat el 1989 dins el disc Like a Prayer, aquest és un tema que convida a les dones a manifestar els seus sentiments, alhora que esgrimeix un clar missatge a favor de la igualtat de gènere que ha acabat esdevenint tot un himne a la llibertat no només de les dones, sinó de totes les minories oprimides.

Partint d’aquest darrer concepte, l’artista va encarregar el videoclip de la cançó al director de cinema David Fincher (Seven, El Club de la Lluita, Alien3). Per a la seva realització, Fincher es va inspirar en Metropolis, el clàssic que Fritz Lang va rodar el 1923 i que està considerat un dels màxims exponents de l’expressionisme cinematogràfic alemany. Es tracta d’una pel·lícula de ciència ficció que presenta una distòpia futurista on es mostra el funcionament d’una ciutat amb una estructura social molt polaritzada: amb una elit de pensadors que viuen en gratacels per una banda, i un col·lectiu d’obrers que habiten al subsòl en condicions bastant precàries, de l’altra. 

Guiat per aquest referent, Fincher volia presentar a Madonna com una dona glamurosa i amb certs tocs massoquistes manant un grup d’homes musculosos que treballaven per a ella de forma tan diligent i submissa, com ho feien els obrers oprimits de Metropolis. Quan va compartir-li aquesta idea de guió, la cantant va quedar fascinada i va decidir involucrar-se totalment en el procés de creació. Va supervisar els decorats, el vestuari, el maquillatge, la fotografia i fins i tot es va encarregar personalment del casting del gat que apareix en algunes escenes.

El resultat va ser una peça audiovisual que, a partir de la recreació dels escenaris concebuts per Fritz Lang seixanta anys abans, celebrava tant el poder del sexe femení com la seva capacitat per paralitzar la màquina que el deshumanitza. Tot i que en alguns casos se li ha atribuït un enfoc massa feminista de la sexualitat, la major part de les interpretacions que s’han fet d’aquest guió s’associen a qüestions polítiques. Per als defensors d’aquest punt de vista, les escenes on Madonna surt en una actitud més seductora i encadenada al llit, no situen la figura de la dona en una posició d’empoderament, però sí que enfatitzen el fet de que és ella qui té el control de la situació. En tot cas, on sí que coincideixen totes les interpretacions és en el fet de lloar la crida de la cantant a que totes les dones s’expressin de forma lliure i desacomplexada.