Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

5.15 a.m.
Mark Knopfler

Michael Luvaglio i Dennis Stafford són declarats culpables de l'assassinat d'Angus Sibbet (1967)

El març de 2004 Mark Knopfler va patir un accident amb la seva Harley Davidson. Es va fracturar la clavícula, l’escàpula i set costelles, lesions que van obligar-lo a cancel·lar la gira que estava fent i a passar-se gairebé vuit mesos de repòs sense poder agafar una guitarra. Quan finalment es va recuperar, es va tancar a l’estudi a enregistrar totes les idees que durant aquella convalescència li havien bullit al cap i que al cap d’uns mesos es convertirien en Shangri-la, el seu quart àlbum en solitari. Amb aquest nou treball, l’ex líder dels Dire Straits continuava explorant la seva vessant més de cantautor, amb temes que compartien històries relatades des d’un punt de vista personal. ‘5:15 a.m.’, n’és un bon exemple. La cançó està inspirada en un dels assassinats més misteriosos d’Anglaterra dels darrers anys. Va ser el primer d’una onada de crims generats en l’entorn del sector del joc, una activitat que a finals dels seixanta començava a implantar-se al nord-est del país.

La matinada del 4 de gener de 1967 (exactament a un quart de sis, hora que inspira el títol de la cançó), un miner que tornava en bicicleta de la feina per una carretera a prop de Newcastle va trobar el cos d’un home mort dins un cotxe. La víctima es deia Angus Sibbet i era un recaptador de màquines recreatives que treballava per a les màfies locals. Un parell de mesos més tard, Michael Luvaglio i Dennis Stafford van ser declarats culpables d’aquest crim. El primer era el germà petit d’un dels homes forts del negoci de les escurabutxaques de la regió. El segon, un ex-convicte que tenia la seva pròpia empresa en el món del joc. Inicialment, tots dos van ser condemnats a cadena perpètua, però finalment, i després de moltes apel·lacions, van aconseguir sortir de la presó.

La notícia d’aquest crim va crear una gran commoció entre la població local. Newcastle i els seus voltants, eren en una zona de localitats industrials on rarament hi passava res d’extraordinari. Mark Knopfler, que en aquella època tenia 17 anys i vivia a prop d’on van succeir aquells fets, també va quedar impactat per aquell crim. Tant, que trenta anys més tard en recuperaria la història a ‘5 a.m.’, afegint-hi la seva visió personal sobre el moment complicat que es vivia a la regió arran de l’aparició del crim organitzat.

THE SOUND OF SILENCE Previous Post
2 MINUTES TO MIDNIGHT Next Post